Il nuovo Ufficio di Presidenza del Coordinamento Nazionale dei Difensori Civici delle Regioni e delle Province Autonome italiane ha eletto l’avv. Paola Baldovino come nuova Vicepresidente del Coordinamento. La nomina segue la cessazione dell’incarico dell’avv. Marcello Pecorari, già Difensore Civico della Regione Umbria.

Il Difensore civico regionale Paola Baldovino affiancherà il presidente del Coordinamento, Marino Fardelli, Difensore civico del Lazio, nella guida dell’organismo che riunisce le figure di garanzia regionali italiane. A completare l’Ufficio di Presidenza è Guido Giusti, Difensore civico dell’Emilia Romagna, anch’egli in qualità di vicepresidente.

«Sono molto onorata di essere stata eletta a questo incarico – ha dichiarato la neo vicepresidente Paola Baldovino – poiché credo fortemente nella promozione e nella valorizzazione del ruolo istituzionale della difesa civica che il Coordinamento svolge».

Il presidente Marino Fardelli ha espresso, a nome di tutti i colleghi Difensori Civici italiani, i più sentiti auguri di buon lavoro alla vicepresidente Baldovino, sottolineando «l’importanza di una squadra coesa e competente, capace di interpretare con efficacia le esigenze di tutela dei cittadini nei confronti delle pubbliche amministrazioni».

«Il Coordinamento nazionale – ha aggiunto Baldovino – rappresenta un luogo di confronto per la condivisione di best practices e un’opportunità per uniformare i nostri interventi su tutto il territorio nazionale».

Paola Baldovino è intervenuta di recente al convegno per i 45 anni dell’istituzione della difesa civica nel Lazio, con una relazione dal titolo “Il Difensore civico garante della buona amministrazione”, confermando l’impegno costante nella diffusione della cultura della legalità, della trasparenza e dell’ascolto dei cittadini.

Luna muestra su preocupación por la demora de la Agència en reaccionar y destaca el riesgo de realizar obras en suelos inundables

El síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, Ángel Luna, insta a la Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT) a adoptar medidas urgentes para investigar todas las denuncias recibidas y tramitar los expedientes de restauración de la legalidad urbanística y sancionadores. Además, pide que la Agència cuente con los medios necesarios para iniciar de oficio las inspecciones y restaurar la legalidad frente a actos que vulneren gravemente la normativa urbanística.

Así consta en la Resolución de Recomendaciones a la Administración, emitida por el Síndic, sobre la queja de oficio iniciada por la demora en la tramitación de miles de expedientes de restauración de la legalidad urbanística. Demora que fue señalada a esta institución por la propia Agencia Valenciana de Protección del Territorio (AVPT). Esta situación generó al Síndic una gran preocupación sobre la organización, los recursos humanos y materiales, y el funcionamiento actual de la AVPT. En particular, cuestionó su capacidad para servir a los intereses generales y cumplir con las competencias que le asigna la legislación.

Luna expresa su inquietud por los importantes retrasos de la Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT) en reaccionar ante las denuncias ciudadanas. Esta preocupación se centra en que la adopción de medidas necesarias podría llegar demasiado tarde, teniendo graves consecuencias para la salud pública o el medio ambiente. El defensor destaca el riesgo de realizar obras de construcción en suelos no urbanizables, como zonas inundables, que podrían causar problemas graves en caso de lluvias torrenciales o episodios de DANA, fenómenos habituales en la Comunidad Autónoma.

Además, los retrasos en la respuesta a las denuncias por infracciones urbanísticas socavan la confianza de los ciudadanos en la democracia. Por ello, se considera que la administración autonómica debe actuar rápidamente y sin excusas para garantizar el funcionamiento adecuado de la AVPT, creada para asegurar el respeto a la legalidad urbanística en suelos no urbanizables y sancionar las infracciones graves o muy graves.

Por ello, el Síndic entiende que no resulta adecuado asumir que las demoras, carencias y deficiencias detectadas requieren de un periodo de tiempo más prolongado para ser corregidas, como apunta en su informe la agencia investigada poniendo como excusa que, aunque la AVPT nació en 2021, sólo se puede entender completamente dotada a partir del inicio del año 2023, en que se ampliaron los puestos de trabajo.

En la resolución consta que “No parece adecuado crear un sistema que dé a un organismo autonómico toda la responsabilidad de gestionar y resolver asuntos urbanísticos, excluyendo a los municipios, sin asegurarse primero de que este organismo tiene los recursos y la capacidad necesarios para proteger y restaurar la legalidad urbanística de manera efectiva, especialmente en casos graves”.

Por otra parte, el Síndic considera fundamental que la AVPT no dependa exclusivamente de las denuncias de los Ayuntamientos o ciudadanos, sino que tenga mecanismos propios para detectar y actuar de oficio sobre infracciones graves.

Asimismo, insiste en que se debe garantizar el cumplimiento efectivo de las resoluciones de restauración de la legalidad y reforzar los mecanismos de ejecución subsidiaria en caso de incumplimiento, evitando la consolidación de obras ilegales.  Por ello, esta institución también recomienda que la Agència Valenciana de Protecció del Territori adopte todas las medidas necesarias para asegurar el cumplimiento real y efectivo de las obligaciones asumidas por las administraciones locales adheridas y las personas que integran y prestan servicios en ellas.

Finalmente, Luna recuerda la importancia de que las administraciones urbanísticas reaccionen con prontitud y firmeza ante las denuncias, investigando y adoptando las decisiones necesarias para restaurar la legalidad urbanística. Aunque no siempre es fácil reaccionar rápidamente ante todos los ilícitos urbanísticos, las administraciones públicas competentes tienen la obligación de adoptar todas las medidas a su alcance para restablecer la legalidad con prontitud.

Consulta la resolución completa del Síndic sobre este asunto.

S’ha presentat un nou informe que analitza els canvis que s’han produït en l’àmbit del lleure els darrers deu anys  

L’informe conclou que hi ha hagut avenços en la garantia del dret al lleure però que no s’ha produït cap canvi substancial
 

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i l'adjunta d’infància, Aida C. Rodríguez, han presentat aquest matí l’informe La universalització del lleure educatiu a Catalunya.

Aquest informe n’actualitza un d’anterior, de l’any 2014, que feia una anàlisi de les principals mancances que afecten l’àmbit del lleure educatiu, i formula noves recomanacions al Govern perquè les tingui en compte.

El text conclou que des de l’informe anterior hi ha hagut avenços, però que el caràcter sectorial de les millores no ha permès fer un salt qualitatiu substancial en la consolidació d’aquest àmbit.

El punt de partida de la institució és que el lleure educatiu inclou tot el conjunt d’activitats adreçades als infants i adolescents organitzades fora de l’horari lectiu amb finalitats lúdiques i educatives. Per tant, té en compte les que desenvolupen el moviment d’esplais o el moviment escolta, però també les activitats extraescolars, les activitats esportives o culturals organitzades per escoles de música, art, escoles d’idiomes, etc.

Catalunya ha estat pionera en el reconeixement del valor educatiu que té el lleure per als infants i adolescents, sobretot perquè millora les seves competències personals i socials: millora el rendiment escolar, genera actituds més positives cap a l’aprenentatge i la vida professional i o incrementa les expectatives formatives. I per això és important que esdevingui un dret universal; és a dir, que tots els infants i adolescents que volen participar en activitats de lleure puguin fer-ho, d’acord amb les seves necessitats, sense barreres ni diferències socials. Tanmateix, l’informe prova que, en la darrera dècada, no s’ha avançat de manera significativa en la universalització del lleure.

Així, el 34,5 % dels infants de tres a catorze anys, prop de 320.000, no participen en activitats extraescolars esportives durant el curs escolar, i el 58,1 %, prop de 550.000, no participen en activitats extraescolars no esportives. L’informe també destaca que la participació en les activitats de lleure durant l’estiu és baixa (durant el juliol només hi participen el 20 % dels infants i adolescents), de manera que la funció social del lleure es debilita.

A partir d’aquí, l’informe enumera mancances i dèficits que encara tenen les polítiques actuals per garantir veritablement el dret al lleure.

Dèficits de desplegament normatiu

Malgrat les competències exclusives que té en aquesta matèria, la Generalitat no ha desenvolupat legalment el dret al lleure. Falta un marc que determini què s’entén per lleure, quines són les condicions d’accessibilitat i quin és el procés d’admissió a les ofertes de lleure sufragades amb fons públics, com ara escoles bressol, casals d’estiu o camps de treball.

Dificultats en la governança i en el reconeixement  

No es disposa d’una administració de referència a l’hora d’estructurar i impulsar una política pública consistent que inclogui tot el conjunt de l’oferta de lleure. La Generalitat, per exemple, té les polítiques del lleure disseminades en diferents unitats administratives i departaments. A més, el 66,1 % dels ajuntaments de més de 3.000 habitants afirmen que no tenen un pla local de dinamització del lleure educatiu, i el 27,7 % no desenvolupen estructures de coordinació dels agents educatius del municipi.

Per la seva banda, les entitats manifesten que tenen dificultats per disposar de personal educador prou format per dur a terme les activitats. De fet, el 66,4 % del personal educador no disposa de titulació, i aquesta xifra s’ha mantingut estable al llarg de la darrera dècada.

Manca d’una política prou consistent

Com dèiem, hi ha hagut avenços: el 2014 es van crear subvencions per poder finançar beques i ajuts per a infants i joves en situació de vulnerabilitat, hi ha hagut un lleuger augment en la inversió en altres línies de subvencions, s’han creat les anomenades motxilles escolars i s’ha aprovat l’Acord GOV/48/2024 per a l’elaboració de l’Estratègia de reconeixement del lleure educatiu a Catalunya. Tanmateix, tot això no ha suposat un canvi qualitatiu prou significatiu, i l’Estratègia encara no s’ha desplegat.  

Baixa inversió

La inversió corrent global de les diferents administracions en l’àmbit del lleure és d’aproximadament 300 milions d’euros anuals (217,5 euros per infant), i és petita si tenim en compte que el lleure és un àmbit fonamental per al desenvolupament dels infants i joves, especialment si ho comparem amb el que s’inverteix en educació (7.203,2 milions d’euros, 5.223 euros per infant).

Suport a les entitats

Les entitats del món del lleure denuncien l’elevada burocràcia en la tramitació dels permisos, que els dificulta l’organització de colònies i campaments. També manifesten dificultats a l’hora de disposar de locals i utilitzar equipaments per dur-hi a terme les activitats, i lamenten la infrautilització de les instal·lacions escolars.

Barreres que dificulten la universalització   

L’informe denuncia que les polítiques del lleure no estan focalitzades en col·lectius concrets i que, per tant, no arriben a tots els infants en situació de pobresa o pobresa severa. Així, la participació dels infants i els adolescents de famílies vulnerables a les activitats de lleure és gairebé 30 punts percentuals més baixa que la dels infants i adolescents de famílies amb més capital econòmic.

Tampoc no hi ha un sistema general d’ajuts per garantir l’accessibilitat econòmica a les activitats de lleure educatiu. Els ajuts que atorga el Departament de Drets Socials i Inclusió han augmentat el 2024 però són encara de baixa intensitat i cobertura (tenen un import de 84,6 euros per infant i cobreixen un 16 % dels infants en pobresa severa). La gran majoria d’ajuntaments atorguen algun tipus de subvenció al lleure educatiu, però una tercera part no atorguen cap ajut per promoure la participació dels infants socialment vulnerables. En concret:

- El 57,7 % dels ajuntaments no ofereixen ajuts econòmics per a la participació a les activitats extraescolars.

- El 40,1 % dels ajuntaments no ofereixen ajuts per a la participació a activitats de lleure d’estiu.

- El 66,8 % dels ajuntaments no ofereixen ajuts per a la participació dels infants i els adolescents amb discapacitat en l’oferta de lleure.

- El 52,2 % dels ajuntaments no ofereixen subvencions a entitats d’educació en el lleure.

- El 25,2 % dels ajuntaments no ofereixen subvencions a associacions de famílies d’alumnes (AFA).

- El 15,2 % dels ajuntaments no ofereixen subvencions a entitats esportives.

L’informe també constata que la composició social dels centres condiciona la seva oferta d’activitats extraescolars. Els centres de molt alta complexitat acostumen a oferir menys activitats que els de baixa complexitat. En el cas dels centres concertats, per exemple, els de molt alta complexitat ofereixen, de mitjana, 4,7 activitats i els de baixa complexitat, 15.

L’edat i el gènere també tenen afectacions en l’àmbit del lleure. Mentre que a les activitats esportives hi participen més nens que nenes, a les no esportives hi participen més nenes que nens. I també es constata que els adolescents hi són poc presents, probablement per una manca d’oferta suficient i adequada als seus interessos.

El caràcter poc inclusiu de moltes activitats també limita el dret dels infants amb necessitats educatives especials. No hi ha una política sòlida per garantir la provisió de personal de suport: malgrat que el 2022 es va crear per primer cop una línia d’ajuts específica per contractar monitors de suport per atendre les necessitats d’aquests infants, només se’n van poder beneficiar 256 (tot i que hi havia 36.743 alumnes amb un grau de discapacitat reconegut). Tampoc no es garanteix l’accés d’aquests infants a colònies, excursions, sortides i viatges de final de curs.

Finalment, l’informe posa de manifest que la informació i el coneixement que tenen les famílies també genera desigualtats: les famílies socialment afavorides tenen un coneixement de l’àmbit del lleure més profund i, per tant, accedeixen més a les activitats de lleure, mentre que les desafavorides hi accedeixen menys per desconeixement de l’oferta.

Recomanacions 

Per acabar, l’informe enumera les recomanacions que s’haurien de tenir en compte per aconseguir que el lleure fos veritablement universal, equitatiu, inclusiu i no segregat:

• Incorporar la veu dels infants en la planificació de les polítiques de lleure educatiu.
• Regular el dret al lleure en condicions d’igualtat d’oportunitats.
• Eliminar les barreres econòmiques per garantir que les persones més vulnerables puguin accedir al lleure.
• Incorporar la perspectiva de gènere en la formulació de polítiques de lleure educatiu.
• Definir una estratègia per garantir l’accés dels infants amb necessitats educatives especials en el lleure educatiu.
• Dissenyar un pla d’equitat territorial per al lleure.
• Actualitzar el Protocol de prevenció dels abusos sexuals i altres maltractaments en l’àmbit de l’educació en el lleure.

•  
•  
• Acceso al informe en formato pdf (en breve disponible en castellano)