On the order of Parliamentary Ombudsman Petri Jääskeläinen, the Office's legal advisers have carried out inspections at private security offices. 
In November last year, security activities were inspected on a passenger car ferry Baltic Princess. Inspection 6559/2022 led to several further investigations (see our press release on 21 March 2023). 

In March 2023, security activities were inspected at the Kamppi Shopping Centre (Securitas Oy, 1488/2023) and at Helsinki Central Railway Station (Avarn Security Oy, 1974/2023). The Ombudsman drew the attention of both companies to the careful recording of incident notifications. He also stated that even though security stewards have the right of apprehension, they do not have the right to detention. Although no prohibited detentions were discovered, the Ombudsman emphasised that placing an apprehended person in a closed space alone can be done only under absolutely compelling circumstances, for example as justifiable self-defence. He also stressed the importance of self-monitoring by companies.    

In May, the legal advisers of the Office of the Parliamentary Ombudsman inspected the private security supervision unit of the National Police Board in Mikkeli. Supervision of the sector was also highlighted in June during an inspection to the Southeast Finland Police Department. 

Eine Wanderung am Berg, ein Besuch im Freibad, ein Bier im Schanigarten. Darauf freuen sich im Sommer viele Menschen. Keinen Grund dazu hatte bisher Patrick M. Der 31-Jährige leidet an der „Schattenspringerkrankheit“, jeder Aufenthalt in der Sonne bedeutete für ihn Schmerzen und Verbrennungen. Ein wirksames Medikament dagegen wurde ihm erst bewilligt, nachdem die Volksanwaltschaft den Fall aufgegriffen hatte. Mittlerweile hat er die zweite Dosis des Medikaments bekommen. In der ORF-Sendung „Bürgeranwalt“ meldete er sich per Videobotschaft – in der Sonne sitzend: „Das Medikament wirkt. Ich bin froh, dass ich erstmals den Sommer und die Sonne genießen kann.“

Verabreichung bei niedergelassenen Ärztinnen und Ärzten prüfen

„Was ich aber nicht verstehe: Dass nicht alle dieses Medikament kriegen“, sagt M., und dem schließt sich Volksanwalt Bernhard Achitz an: „Man sieht ja, wie sehr man die Lebensqualität damit verbessern kann. Aber nur zwei Krankenanstalten in ganz Österreich bieten dieses Medikament an. Notwendig wäre, dass diese die Behandlung für alle Betroffenen aus ganz Österreich nach einheitlichen Richtlinien anbieten. Langfristig stellt sich die Frage, ob das Medikament nicht auch bei niedergelassenen Ärztinnen und Ärzten angeboten werden kann.“

Schattenspringerkrankheit: Starke Schmerzen nach ein paar Minuten in der Sonne

Die Schattenspringerkrankheit, wissenschaftlich: erythropoetische Protoporphyrie (EPP), ist eine sehr seltene genetische Stoffwechselerkrankung, bei der die Betroffenen schon nach wenigen Minuten auf Sonnenlicht mit starken Schmerzen und manchmal sichtbaren Verbrennungen reagieren. Sie müssen auch an den heißesten Sommertagen lange Ärmel tragen und sich mit Handschuhen, Schal und einem Tuch vor dem Gesicht schützen. In Österreich dürften 25 bis 60 Menschen betroffen sein. Ein Medikament dagegen ist seit 2014 zugelassen. Es muss derzeit im Spital unter die Haut implantiert werden und ist sehr teuer. Eine Behandlung kostet 14.500 Euro, bis zu sechs pro Jahr können notwendig sein.

The Ombudsman's Advisory Body for people with disabilities is alarmed about the large number of people with disabilities in the Czech Republic restricted in their legal capacity. Members of the advisory body expressed their concern during their June session. As Ombudsman's research shows, the courts in the Czech Republic still prefer restrictions of legal capacity to other forms of support. People with restricted legal capacity cannot make independent decisions in important areas of their lives. For example, they cannot freely manage their own property, make decisions about their health, marry or vote. This is contrary to Article 12 of the UN Convention on the Rights of Persons with Disabilities. The UN Committee has previously criticized the new Czech legislation which continues to allow for restrictions of legal capacity. 

(...) 

Es consolida l’estancament en el compliment de la publicitat activa

El 20 % de les sol·licituds d’accés no obtenen resposta

Les unitats d’informació són una peça clau i cal promoure’n la implantació

Els informes individuals que avaluen les administracions públiques s’han incrementat un 74 % i han estat un bon estímul per millorar l'atenció al dret d'accés

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez- Salinas, i l’adjunt general, Jaume Saura, han presentat aquesta tarda a la Comissió del Síndic del Parlament l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern, corresponent a l’any 2022. Aquest és el setè informe que s’elabora des que la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, va encomanar al Síndic de Greuges la funció d’avaluar el compliment de la norma. Enguany l’avaluació s’ha centrat en les obligacions en matèria de publicitat activa i de dret d’accés a la informació pública.

Des del punt de vista metodològic s’ha seguit el model anterior. Per a l’avaluació de la publicitat activa s’han analitzat tots els portals de transparència del conjunt d’administracions i ens obligats a publicar informació. Pel que fa a l’avaluació de l’accés a la informació pública, s’han utilitzat les dades aportades per les administracions i les del test del sol·licitant ocult (TSO), una sol·licitud anònima feta des de la institució per conèixer com es fa la tramitació i si es compleix amb la legalitat.

Publicitat activa

Quant a la publicitat activa, l’informe destaca un estancament en el compliment de les obligacions de la Llei i constata que els portals de transparència avancen a doble velocitat, en funció de la grandària, la capacitat i els recursos de les administracions.

Les administracions menys grans experimenten més problemes per complir les obligacions de transparència que les que tenen més recursos, que en general publiquen la informació exigida, tot i que encara tenen mancances quant a l’actualització i la reutilització dels continguts. En aquest punt, el repte és aconseguir que totes les administracions publiquin la informació de manera completa, ordenada, comprensible i sempre en format reutilitzable i fàcilment editable per a un millor ús de la informació.

Com a novetat, s’ha volgut avaluar específicament fins quin punt els portals incorporen la perspectiva de gènere, i s’ha constatat que, en general, no s’han dissenyat amb aquesta mirada.

Accés a la informació pública

Quant a l’accés a la informació pública, les xifres indiquen que les sol·licituds d’accés s’han incrementat un 325 % des de l’any 2015, la qual cosa indica que la ciutadania és més conscient d’aquest dret. Tanmateix, prop d’un 20 % de les sol·licituds fetes amb el TSO han quedat sense respondre, i aquesta xifra és pràcticament igual des de fa anys. Si projectem el resultat del TSO al conjunt de sol·licituds declarades per les administracions, estaríem parlant que al voltant de 2.000 sol·licituds queden sense resposta a Catalunya.

El silenci administratiu és una vulneració flagrant dels drets a criteri de la institució i, per tant, el repte és aconseguir que sempre que es presenti una petició s’obtingui una resposta expressa.

Informes individuals

L’any passat la institució va fer una prova pilot d’avaluació individual de 188 administracions. Aquest procés va permetre obtenir una sèrie de resultats i comparar-los amb els d'altres administracions del mateix nivell, la qual cosa va servir d’estímul per introduir millores. Aquests bons resultats han fet repetir l’experiència i ampliar un 73,9 % els subjectes avaluats, que ja han estat 327. L’èxit més destacat d’aquests informes ha estat que l’Administració Oberta de Catalunya ha corregit el formulari de sol·licitud electrònica, emprat per moltes administracions; s’ha aconseguit que, quan es fa una sol·licitud d’accés a la informació pública, no sigui obligatori explicar el motiu de la sol·licitud, perquè la Llei no ho estableix com a obligatori.

Conclusions

Ateses les mancances detectades en els àmbits de publicitat activa i accés a la informació pública, l’Informe anual sobre transparència, accés a la informació pública i bon govern conclou que cal invertir recursos i esforços en la creació i el desplegament de les unitats d’informació. A hores d’ara, d’acord amb la informació de què disposa el Síndic, només n’hi ha 101. Aquestes unitats, que podrien fins i tot ser externes i compartides quan l’ens no tingui capacitat per assumir-les internament, haurien de poder mantenir actualitzats els portals de transparència i donar resposta a les sol·licituds d’accés a la informació. D’aquesta manera, es podrien reduir els casos de silenci.

Finalment, quant al règim sancionador, l’informe exposa que cal actualitzar-lo perquè realment pugui actuar com a garantia de la Llei. Tot i que se’n va anunciar una reforma, fins ara no s’ha concretat.

Recomanacions

 a)    Publicar tota la informació que sigui d’interès per a la ciutadania: el llistat de continguts de la Llei i del reglament només són un mínim.
b)    Incorporar la perspectiva de gènere en els portals de transparència.
c)    Presentar la informació publicada de manera ordenada i comprensible. També ha d’estar actualitzada i en format reutilitzable.
d)    Resoldre totes les sol·licituds d’accés a la informació pública.
e)    Crear i desplegar les unitats d’informació.
f)     Seguir difonent el dret d’accés a la informació pública entre la ciutadania.
g)    Vetllar perquè la Generalitat de Catalunya doni suport, fins i tot econòmic, a les administracions més petites per facilitar-los el compliment de les obligacions en matèria de publicitat activa i accés a la informació pública.